Una obra de teatre líric, en català i centenària? Amb acompanyament de cobla? I un director basc al capdavant? Crec que hem vençut uns quants prejudicis musicals endinsant-nos en aquesta producció de La viola d’or que ha cristal·litzat en el CD que teniu a les mans.
La música d’Enric Morera ha estat tot un descobriment per a mi i crec que també ho serà per als qui n’escolteu aquest enregistrament. En l’imaginari de tots hi ha la sardana La Santa Espina però em pregunto quants de nosaltres citaríem títols d’altres obres d’aquest fantàstic compositor que, com molts altres en la història, ha quedat una mica ofegat per l’èxit de només una de les seves obres. De tot l’Univers Morera’ que manca per descobrir, crec que La viola d’or n’és una de les sorpreses més agradables. Enric Morera se’ns mostra en aquesta obra com un excel·lent compositor teatral que crea una música estretament vinculada a l’escena: temes que identifiquen personatges i situacions, efectes musicals que reforcen la narrativa de la història i unes melodies que subratllen el caràcter d’allò està succeïnt a dalt de l’escenari.
Però no només això. Morera també es manifesta com un bon coneixedor de les possibilitats tècniques dels instruments de la cobla de l’època (recordem que La viola d’or es va estrenar a la Garriga l’any 1914) i, per això, tria amb molta cura els moments i la manera d’inserir les parts cantades. No hi ha dubte que la mecànica dels instruments tradicionals catalans a principis de segle era molt limitada però això ha canviat molt en l’actualitat. El que potser no ha canviat tant és el pensament de l’oïdor sobre el que es pot i el que no es pot fer amb una cobla. Crec que encara sobta una mica veure aquesta formació fent un concert en un auditori i, encara més, sentir-la acompanyant cantants. Us animo, en aquest sentit, a apropar-vos a aquest tipus de propostes per constatar en primera persona quina música tan bonica que es pot fer avui en dia amb aquests instruments. En aquest enregistrament s’aprecia la magnífica feina feta per la cobla Marinada de Badalona, tan pel domini de les dinàmiques com per la seva plasticitat i capacitat d’adaptar-se als –molts- requeriments de la música vocal, a banda de demostrar una musicalitat excel·lent en els números instrumentals.
És precisament aprofitant les possibilitats que la cobla ens ofereix al segle XXI, i d’acord amb el criteri que hem establert amb el director d’escena d’aquesta producció, Jordi Prat i Coll, que us proposem la inclusió d’una sèrie de números que esdevenen un complement perfecte en l’argument d’aquesta singular història, una mena de ‘conte infantil per a adults’, en paraules de Prat i Coll. Es tracta de les cançons Vetlla d’amor, La font, On ets, amor? i Abril, totes elles originals d’Enric Morera per a piano i veu i orquestrades per mi, a excepció de la peça On ets, amor? que signa l’expert coneixedor de la cobla Bernat Castillejo. Estic segur que Morera hauria tret molt profit de la cobla actual; aleshores, per què no aprofitar la commemoració de l’Any Morera (en ocasió del 150è aniversari del seu naixement) i fer-li aquest respectuós homenatge?
A banda d’aquestes peces, també us oferim una versió plena de matisos de la sardana Les fulles seques, a càrrec de les veus del cor de cambra ArsInNova. Una picada d’ullet a una de les sardanes més populars de Morera i que funciona perfectament com a interludi entre el segon i el tercer acte de l’obra que ens ocupa.
Espero que gaudiu tant d’aquest disc com nosaltres ho hem fet en enregistrar-lo i, si us és possible, no perdeu l’ocasió de veure –i viure!- aquest espectacle en directe. A més de les excel·lents interpretacions de Josep-Ramón Olivé i Anna Alàs i Jové de ben segur que us plauran les actuacions d’un conjunt d’actors i ballarins en autèntic estat de gràcia.
Diego Martín Etxebarria
director musicalBarcelona, 2015
