L’Almanac de la Sardana va ser una publicació periòdica que es va editar entre els anys 1926 i 1930. La finalitat principal de la publicació era divulgar coneixements relacionats amb el món sardanista. En la seva segona edició (1926) hi apareix un article dedicat exclusivament a la cobla La Principal de Perelada, formació a qui Enric Morera va confiar l’estrena de La viola d’or, sota la seva batuta. Apunta aquest article:
En anar l’Orfeó Català a París i Londres, l’any 1914, «La Principal de Perelada», fou la cobla escollida per acompanyar-lo i per representar el públic estranger el més selecte del nostrament sardanístic, que tant d’entusiasme desvetllà en aquelles terres. Fou la primera vegada que Richard Strauss oï sardanes, manifestant tot seguit que si al seu país hi hagués un instrumental parell del nostre, ell escriuria sardanes. (...) També és ben remercable que el Mestre Morera confii sempre l’estrena de les seves sardanes a aquesta cobla. També d’aquest Mestre va estrenar al Teatre de la Natura, a la Garriga, «La viola d’or», amb lletra d’Apel·les Mestres.
Analitzant els originals de La viola d’or, observem que la partitura esdevé un guió instrumental de la formació de cobla (deu instruments, sense trombó). De fet, Enric Morera va escriure tota l’obra per a cobla amb l’absència de trombó. A proposta de la Cobla Marinada i del director Martín Etxebarria, la versió enregistrada en aquest CD inclou l’adaptació a la cobla actual, d’onze instrumentistes.
Cal apuntar que el mateix Morera va instrumentar La viola d’or per a orquestra simfònica -el setembre del mateix 1914, any d’estrena de la versió original escrita per a cobla de deu músics.
Extret de l’article de Francesc Viñas i Faura: “El Teatre de la Natura: els modernistes a la Garriga” publicat a la revista “Lauro: revista del Museu de Granollers”, núm. 13.
(…) Les festes del bosc de la Garriga van continuar, però no va ser fins al cap de tres anys que es torní a recuperar el Teatre de la Natura. El 30 d’agost de 1914 s’hi estrenà l’obra d’Apel·les Mestres La viola d’or, rondalla bosquetana en tres actes amb música d’Enric Morera. El director de l’espectacle va ser Adrià Gual, que va treballar gairebé amb la mateixa nòmina teatral que l’any 1911. Pioner del Teatre de la Natura a Catalunya, Adrià Gual passava temporades a la Garriga, on l’any 1914 es refeia de la malaltia del tifus. Va ser en aquell any, també, que Gual filmà, a la masia de can Terrés El alcalde de Zalamea, de Calderon.
Apel·les Mestres, extraordinàriament enamorat de la natura, és el paradigma del modernisme. Va ser dibuixant, dramaturg, poeta, contista, floricultor, col·leccionista, etc. L’any 1911 havia dissenyat els figurins de l’obra d’Ignasi Iglésias. Ara el veiem fent d’autor teatral en una obra que recrea una rondalla de ressonàncies nòrdiques. No hi falten homes i dones de poble, trobadors, soldats, saltimbanquis, sàtirs, gnoms, genis del bosc, fades, flors, insectes, etc. L’acció passa a mitjan segle XVIII en un poblet on els seus habitants estan enemistats amb el seu alcalde, home autoritari que vol casar obligatòriament la seva filla amb un comandant. El jove protagonista, trobador enamorat de la filla de l’alcalde, fa ballar tothom amb la seva viola d’or. L’alcalde fa empresonar el músic, que és condemnat a la forca. Finalment, com a última voluntat, toca la viola, que no para de sonar fins que és alliberat. La filla de l’alcalde l’espera enmig de l’alegria popular.
De clares influències simbolistes, l’obra va tenir, també, una bona acollida malgrat la innocència del tema. L’èxit va tornar a ser total en tots els aspectes. Novament es destaca la meravella del lloc, molt adequat per a La viola d’or. El públic assistent, que va superar l’edició anterior, va poder comprovar com s’havien introduït nous elements que milloraven, encara més, la festa. A l’entrada del recinte, una banda militar rebia la gent amb música diversa.
El pintor Oleguer Junyent havia fet un atractiu cartell anunciador i els espectadors podien disposar de programes de mà i de ventalls bellament il·lustrats. En aquesta ocasió van assitir a la representació de La viola d’or el governador de Barcelona i el president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. Les notes de premsa, les ressenyes i les reproduccions de figurins, a més de les fotografies de l’autor i dels actors, compartien la primera pàgina amb la informació i els comentaris dels esdeveniments bèl·lics de la Primera Guerra Mundial. En la secció Glossari de La Veu de Catalunya, Eugeni d’Ors escrivia les Lletres a Tina.
Barcelona, 2015
